Tot ésser viu necessita estimar-se a un mateix per sentir que la seva existència té sentit i,
d’aquesta manera, continuar avançant pel camí de la vida. Al camp de concentració, Víctor E.
Frank va experimentar l’absència d’aquesta estima juntament amb els seus companys, els
quals veien com la seva autoestima desapareixia amb el tractat dels nazis. És així com
apareix l’ heroi, aquell que lluita contra el dolor i el suporta, estimant-se cada cop més i fent
d’aquell martiri una experiència enriquidora per l’ànima. Al mateix temps aquest és el que
surt victoriós al camp. El sofriment així com el destí o la mort no els podem eradicar sinó fer
d’ells experiències, vivències úniques que ens fan més forts. D’aquesta manera l’amor propi
augmentarà i seguirà existint fent front al futur d’una forma més animada. La llibertat
humana dependrà de la seva fortalesa, del que un cregui d’ell mateix. Saber estimar-se és la
clau per deixar de sobreviure i començar a viure de debò.
Avui m'he aixeca't reflexionant sobre l'últim llibre que estic llegint. S'anomena "El hombre en busca de sentido", del propi Viktor Frankl, i fou el mateix professor d'Història del pensament contemporani qui me'l deixà. Us el recomano pel grau de superació que conté l'essència d'aquest llibre. Sens dubte, un regal per a la ment que invita a la persona a creure en si mateixa.
Att: Clàudia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
gràcies pel vostre comentari !