MATCH POINT

Després d'una bona ració de crispetes què millor que una bona pel·lícula per acompanyar-les? 

La meva tria ha estat "Match Point", una mescla del talent de la sensacional Johansson i l'atractiu Rhys-Meyers, els quals deixen el seu gran talent a les mans de Woody Allen i, tots sabem com acaba això, no? Nominada al Oscar per millor guió, 4 nominacions a Globus d'Or, 1 Goya a la millor pel·lícula europea, etc.

El cas és  que la seva intrigant història mai no et deixa de sorpendre, de manera que, acaba essent tota una genialitat.  I entre crispetes i pensaments, m'he donat el plaer de reflexionar sobre un dels grans temes del film: en quina mesura l'atzar determina les nostres vides?

Es diu que la sort la va inventar aquell que no la tenia mai. Qui sap? Potser hi ha una mica de raó en aquesta afirmació. No obstant això, actualment hi ha moltes maneres de pensar. Hi ha qui diu que el destí està escrit i les persones, llavors, som tan sols titelles d'aquest, on la sort no hi té cabuda. Una altra forma de pensar és que cada persona escriu el seu destí i, per tant, es busca la seva sort. Ja per últim està aquell que pensa en la sort com l'atzar, allò que passa sense que ningú faci res, o com els propis defineixen la vida: allò que passa mentre tens altres plans. Si és bo, se l'anomena sort, si no, mala sort. Depenent de les circumstàncies en que ens trobem, la manera en que les assimilem es reprodueix en el nostre pensament en forma d’idees. 

T. Todorov, lingüísta, filòsof, historiador, crític i teòric literari francés, diu que tots tenim la mateixa proporció tan de bons com de dolents, però que segons les circumstàncies adoptem una conducta diferent de la resta. L'atzar determina el que farem demà, és el misteri de la vida, l'empenta que ens porta els bons moments i els més dolents, el que ens condiciona a ser com som i permet que passin les coses en aquest món. 

A mi m'agrada pensar que la mala sort no existeix, així que el meu consell és que no us penediu d'alló fet perquè no es pot canviar; si en aquell passat ho vau fer fou per quelcom. L'atzar sempre apareixerà i demostraràs la teva intel·ligència amb la teva forma d'actuar. No obstant, no oblidis que mentre siguis al cim, sempre pots caure.

Atte:

Clàudia

¡¡ POPCORN !!

Per començar la setmana us oferim la nostra primera recepta, la de les crispetes de tota la vida (sí, sí, les de l'olla al foc). En són una alternativa ben saludable, sense grases saturades, toxines, exés de sal, etc. I a diferència de les que fem al microones, a aquestes els hi podem afegir el nostre toc personal amb xocolata, espècies o altres ingredients que et faran xuclar els dits. Doncs aquí us deixem les que nosaltres mateixes hem fet ! 

Crispetes especiades

Ingredients

-Suficient oli d'oliva per cobrir el cul de l'olla. 

-100 gr de panís (el venen en bossetes a la zona de fruits secs de qualsevol supermercat).

-Sal.

-Espècies al gust, nosaltres hem utilitzat pebre negre i una mescla per a pollastre que contenia curry d'entre altres.

Estris 

-Olla de mida mitjana amb tapa.

-Recipient per a condimentar-les i reservar-les.

Procediment

1-col·loquem l'oli d'oliva dintre de l'olla i ens assegurem que tansols cobreixi el fons sense deixar una capa gruixda, ja que ens quedarien les crispetes molt olioses i ablanides.

2-afegim els cent grams de crispetes a l'olla i engaguem el foc a màxima potència, hi afegim un pessic de sal, tapem l'olla i la sacsejem una mica per que s'integri bé l'oli amb els grans de panís.

3-esperem una estona fins que l'oli estigui prou calent, llavors serà quan les crispetes començaran a explotar. Reduïm el foc a mitja potència i esperem. Podem sacsejar l'olla de tan en  tan.

4-Quan s'aturi el so de les explosions o en una durada de tres segons n'exploti una només, és l'hora d'apagar el foc, del contrari se'ns cremarien les del fons.

5-només ens queda posar-les en un recipient i especiar-les al gust, com per exemple amb pebre negre, blanc, chilly, curry, all en pols, etc.

Crispetes amb xocolata

Ingredients

-          Suficient oli de gira-sol per cobrir el cul de l’olla.

-          100gr de panís.

-          Una tauleta de xocolata tipus fondant.

-          (Nosaltres vam afegir uns 20gr de mantega perquè es fongués bé la xocolata i també li vam afegir un rajolí de llet).

Estris

-          Una olla de mida mitjana.

-          Una espàtula i una forquilla.

-          Una cassoleta.

-          Una safata.

-          Paper vegetal o de forn.

-          Recipient.

Procediment

1-      Afegim l’oli de gira-sol fins que cobreixi el cul de l’olla (com en l’anterior recepta).

2-      Agreguem el panís a l’olla, engeguem el foc a màxima potència; sacsegem l’olla perquè s’integri el panís i l’oli. Finalment, tapem.

3-      Esperem una estona fins que l'oli estigui prou calent, llavors serà quan les crispetes començaran a explotar. Reduïm el foc a mitja potència i esperem. Podem sacsejar l'olla de tant en  tant. Mentre es fan, fonem la xocolata a la cassoleta, amb el foc al mínim i mesclant sense parar (amb compte que no se’ns cremi, afegim la mantega i el rajolí de llet si observem que està massa espès).

4-      Quan s'aturi el so de les explosions o en una durada de tres segons n'exploti una només, és l'hora d'apagar el foc, del contrari se'ns cremarien les del fons.

5-      Amb la safata preparada i el paper posat al damunt, col·loquem les crispetes i afegim la xocolata desfeta. Ho barrejem tot amb l’espàtula i la forquilla fins que ens quedi la mescla homogènia (podem demanar ajuda als més petits de la casa que s’ho passaràn de conya!).

6-      Deixem les crispetes reposar fins que s’enfredin. Ens quedaràn cruixents, cruixents!

7-      Només ens cal posar-les al recipient i disfrutar-les !

                                                     

Pròximament anirem pujant posts sobre pel·lícules, estigueu atents perquè les crispetes sense una bona peli no són res !

Que us aprofitin !

Atte:Clàudia i Rosa.

PER QUÈ PANTOMACA?

Benvingut/da de nou al nostre blog! Et demanem disculpes pel nostre retràs, però els estudis i algun que altre petit enrenou han retardat la publicació de noves entrades. Aquí ens disposem a reprendre amb un somriure el camí de “PANTOMACA”.

El nom d’aquest blog no és fruit de la casualitat. PANTOMACA prové de PA AMB TOMÀQUET, que a les nostres terres ebrenques, per fusió i estalvi de la llengua, anomenem PANTOMACA. És un bàsic per tot entrant. Senzill, però amb molt bon resultat; funciona bé amb gairebé tot: pernil, formatge, truita, botifarra...etc.  Però per a nosaltres és molt més que un menjar; és una llengua, una cultura i una tradició. Tot un símbol del nostre trosset de terra i de la nostra identitat: Catalunya.

Per això desitgem que les nostres idees siguin el teu PANTOMACA, que les acompanyis amb tot. Així doncs volem que et serveixin per fer el teu dia a dia més fàcil sense que renuncies a gaudir dels teus.

PD: Esperem que després de llegir les nostres paraules se’t faci la boca aigua...

Fins aviat,

Atte:

Clàudia & Rosa

Salut i força al canut !