SÓC AIXÍ DE POLIFACÈTICA :)

Hola company! Benvingut de nou a PANTOMACA. Després de la inauguració amb la meva estimada Roseta, ara em toca a mi travessar la porta.  Em diuen Clàudia Garcia, al juliol vaig fer els divuit i aquest any, he començat el grau de periodisme a la gran ciutat de Barcelona. Tot i que el meu gènesis es situa en un poble, des que vaig començar a viatjar amb la coral del meu institut, la ciutat va convertir-se en la meva utopia.  Ara, el meu anhel ha esdevingut realitat i amb la felicitat que alimenta la meva ànima, espero aportar  a aquest blog l'actualitat que necessite. 

Sempre he tingut molta curiositat per les coses que m’envolten, he volgut descobrir què són i què és el que fan aquí. A més a més, no vull passar desapercebuda mentre el globus roda, vull formar part d’ell; suposo que per això he optat dedicar-me al món de la comunicació; per donar a conèixer al món alló que encara no sap.

D’altra banda també, m’agrada tot alló que és art; que cultiva l’intel·lectual: el teatre, el cant, la dansa, la pintura... creu-me, he fet de tot! Sóc així de polifacètica! :)

Ja per finalitzar et contaré el meu petit secret: tot i no creure en la providència, penso que existeixen petites divinitats a la terra que sí, es barregen amb nosaltres. Entre ells estan les persones que més estimo, com la meva mare juntament amb aquells que m’han donat corda per tirar endavant. Charles Chaplin també és una d'elles, perquè tot el que va aconseguir durant la seva vida és impossible no admirar-lo. La meva teràpia per ser feliç? Demostrar que estimo a qui estimo. I recorda que sovint val més donar que rebre...

I és que si tens un projete no oblides que només tu et pots imposar els límits. Arrisca i no perdrás; somriu i guanyarás. 

PD: Espero veure’t aviat.

Atte:

Clàudia