SÓC AIXÍ DE POLIFACÈTICA :)

Hola company! Benvingut de nou a PANTOMACA. Després de la inauguració amb la meva estimada Roseta, ara em toca a mi travessar la porta.  Em diuen Clàudia Garcia, al juliol vaig fer els divuit i aquest any, he començat el grau de periodisme a la gran ciutat de Barcelona. Tot i que el meu gènesis es situa en un poble, des que vaig començar a viatjar amb la coral del meu institut, la ciutat va convertir-se en la meva utopia.  Ara, el meu anhel ha esdevingut realitat i amb la felicitat que alimenta la meva ànima, espero aportar  a aquest blog l'actualitat que necessite. 

Sempre he tingut molta curiositat per les coses que m’envolten, he volgut descobrir què són i què és el que fan aquí. A més a més, no vull passar desapercebuda mentre el globus roda, vull formar part d’ell; suposo que per això he optat dedicar-me al món de la comunicació; per donar a conèixer al món alló que encara no sap.

D’altra banda també, m’agrada tot alló que és art; que cultiva l’intel·lectual: el teatre, el cant, la dansa, la pintura... creu-me, he fet de tot! Sóc així de polifacètica! :)

Ja per finalitzar et contaré el meu petit secret: tot i no creure en la providència, penso que existeixen petites divinitats a la terra que sí, es barregen amb nosaltres. Entre ells estan les persones que més estimo, com la meva mare juntament amb aquells que m’han donat corda per tirar endavant. Charles Chaplin també és una d'elles, perquè tot el que va aconseguir durant la seva vida és impossible no admirar-lo. La meva teràpia per ser feliç? Demostrar que estimo a qui estimo. I recorda que sovint val més donar que rebre...

I és que si tens un projete no oblides que només tu et pots imposar els límits. Arrisca i no perdrás; somriu i guanyarás. 

PD: Espero veure’t aviat.

Atte:

Clàudia 

DONCS JA COMENÇO JO !

Em dic Rosa, tinc divuit anys (recents, recents, eh...) i ja començo jo. Sí.

No sé si aquesta primera entrada és la més adequada o no, però el que sí que tinc moolt clar és que no sabia ni per on començar (ni jo, ni la clàudia,eh..), i en un cas com aquest penso que el millor és una presentació tal com cal. I el que es veu és que primer em toca a mi: a la estranya, a la del poble.

I no dic estranya perquè visqui al poble. No, no. Dic estranya perquè jo NO sóc universitària. Tinc la ESO, el Batxillerat i la Selectivitat, però no soc universitària ni visc a la city, jo toco la flauta ! (la travessera, eh).

Ja feia uns quants anys que ho tenia clar: jo volia tocar !, i res més. Simple, tat?

Tot i que no ho sembli hi ha molta feina al darrere, el món de la música no ho és gens de fàcil, i molt menys si t'hi vols dedicar. Comences amb l'iniciació (dos o tres anys per ficar-t'hi al lloc, cantant..jugant.., pura didàctica),

segueixes amb l'elemental (quatre anys), i puges de nivell amb el grau mitjà (sis anys) i quan creus que tot s'havia acabat descobreixes que també hi és el conservatori superior, que avarca quatre anys més i que et converteix en tota una experta. A mi, però, encara em queda aquest any i un més per presentar-m'hi a la prova. En total 16 anys (un dalt, un baix) per poder-te dedicar al 100% al que més t'agrada, la música!

I el que més fot és que quan algú et pregunta que què estudies, i tu, amablement, amb aquell somriure a la cara contestes que estudies Música et miren amb una cara com pensant: aquesta, és nini... I una fava ! Jo que fa onze anys que m'hi dedico he de ser una una nini i els que enguany comencen la uni que ara no fa ni dos mesos que no sabien ni com es deia la seva carrera, no? Que ni jo sóc més que un universitàri/a ni aquest més que jo... però crec que ja comença a ser hora de que se'ns doni el valor que ens mereixem.

Però la música no és l'única cosa que m'agrada en aquesta vida...m'agrada la moda, i sobre tot la bellesa i el maquillatge. M'agraden les flors, la seva olor i els seus colors, la primavera i els camps i racons que ens regala. També m'agrada l'hivern, el primer dia de botes, calcetins gruixuts, abrics, bufandes i gorrets de llana. M'encanta la xocolata (o el xocolate, com ho diem aquí),i si pot ser negre. M'encanta la rebosteria, els cupcakes, cakepops, galetes decorades, els pastissos de fondant, (em criden moolt l'atenció, fins i tot em vaig aventurar a provar alguna de les receptes i em van sortir força bé). També m'encanta la fotografia, el disseny gràfic, la pintura.. bé, tot el relacionat amb l'art. I la bogeria! Crec que és l'ingredient adequat per arriscar i triomfar, m'ho passo bomba fent el ganso !! 

Doncs aquestes són només algunes de les coses que em fan feliç, simples però amb molt d'efecte. I així sóc jo ! Res més. Espero que no us hagi avorrit gaire! No us oblideu d'escriure el vostre comentari i de fer totes les propostes que us passin pel cap, ens fareu molt felices !

Salut i música ;)

Rosa.