Mai abans havia
tingut la mateixa sensació de desorientació estant dins de casa còmodament i
acabant de veure una pel·lícula un dijous normal a la nit. Va ser una sensació
curiosa. Estranya i freda...molt freda. No tenia gens clar el que acabava de
veure, ni tampoc si havia entès alguna cosa o realment res d’allò tenia
cap sentit.
Pensareu que estic
boja si us dic que són aquest tipus de pel·lícules les que desperten alguna
cosa dins meu. I les que sense saber com, es queden durant dies donant voltes i més voltes al meu
cervell fins que s’ençèn la bombeta allà dintre i alguna cosa canvïa. I m’és
pràcticament impossible oblidar-la com si res sense haver-la comprès...
En una pel·lícula
normal, la trama és el que mou a les masses a veure-la però en aquest cas, la
cosa sembla diferent. No sabria ben bé com explicar-vos-la.. Van Dormael no
pretén construir una historia de forma tradicional. Juga amb la confusió de
l’espectador. La seva intenció és
provocar sensacions i formular preguntes retòriques a través d’una posta en
escena molt atractiva i adequada a la pel·lícula. Mr Nobody (Jared Leto), és
l’últim mortal en un món futurista ple d’immortals, aquest, des de l’hospital i
a poc temps de morir, recorda totes les seves possibles vides que va tenir.
Prefereixo no ser "spoiler" i que la descobriu vosaltres mateixos/es...
Veure pel·lícula.
